No sóc Amazon Rural

Entrevista a Victoria Tortosa, cofundadora de La Exclusiva.

La Exclusiva era el nom de la línia d’autobús que unia els pobles de Soria amb la capital, i des de 2013 el de l’empresa de logística social que encapçalen l’Hugo Núñez i la Victoria Tortosa. Cada setmana porten bacallà d’oferta o canvien la pantalla del mòbil a les àvies que encara viuen a un dels 500 nuclis de població de la província. Una petita victòria és el que ha aconseguit aquesta parella amb un projecte que treballa per fixar la població a una de les zones més despoblades d’Espanya i per produir un canvi sistèmic que modifiqui la composició del territori.


M’agrada imaginar-me una persona quan em descriuen un lloc. La visualitzo i em queda més clar amb qui estic, com és de veritat. La Victoria, cofundadora de La Exclusiva, em presenta una província petita, envellida i conservadora. M’explica que Soria té 8 habitants per quilòmetre quadrat, que en perd 4 al dia i que 2 de cada 3 municipis té menys de cent habitants.

És a la capital de província on s’hi ubica El Hueco, l’espai de coworking des d’on la Victoria gestiona La Exclusiva. I és que aquest espai i aquesta província s’han especialitzat en la seva principal mancança per intentar combatre-la.El propi Hueco lidera projectes de repoblació rural, com Laponias Conectadas, el qual ha portat a diversos emprenedors al cercle polar àrtic per conèixer com aquest territori extrem aconsegueix fixar població a través de l’especialització intel·ligent: Si a un poble remot de la Lapònia Finlandesa hi ha una de les principals empreses de software del món, perquè no pot ser-hi aquí?”, comenta la Vicky.

La Exclusiva no és una startup tecnològica, però si un dels projectes d’èxit que neix a El Hueco. És una empresa d’emprenedoria social que busca reduir la despoblació  fent arribar productes i serveis sense despeses de distribució afegides a les més de 15.000 famílies que viuen als poblets aïllats de Soria i, ara també, de Burgos.

El projecte neix l’any 2013 després del tancament de les botigues d’ultramarins que l’Hugo tenia a diverses poblacions de la província des de feia 20 anys.  La crisi econòmica va deixar a les famílies que hi vivien sense serveis públics bàsics per seguir habitant-les en condicions, com línies de busos per anar a Soria o atenció mèdica regular. “Als pobles es paguen els mateixos impostos que a la capital, però no es tenen els mateixos serveis. El metge no els hi surt gratis, els hi costa setanta euros de taxi”. I la pèrdua de població provocada per una davallada de l’estat del benestar, va posar fi a les tendes de queviures. “El model de negoci no era sostenible ni fixava població. Molta gent va començar a marxar a la capital i a convertir-se en persones desplaçades. Algunes famílies que es van quedar ens van demanar si els hi podíem seguir portant la compra. Així que vam convertir un negoci tradicional en un nou concepte que vam anomenar logística social”. La idea era bona, però necessitaven testejar el mercat i assegurar-se que tenien la demanda suficient. Així que van fer un estudi de camp a l’antiga: casa per casa, avi per avi, 518 nuclis de població enquestats a foc lent, sense formularis de Google ni bases de dades: toc-toc a la porta i bolígraf en mà: “Qui us fa la compra? Què compreu? Volíem saber com funcionava la comunitat al medi rural”.

Però quina és la diferència primordial entre La Exclusiva o empreses com Glovo? En que és “el que sigui” però no “com sigui”. El principal valor afegit de La Exclusiva és econòmic i humà. És econòmic, perquè qui assumeix el cost de la distribució és el proveïdor, cosa que fa que al client li costi el mateix la compra que si visqués a la capital. Però sobretot és humà perquè la Vicky no té una tieta, en té centenars. No és portar productes, és cuidar a la gent, com trucar a La Maria per dir-li que aquella setmana el peix que li encanta està d’oferta i si vol que li compri encara que no l’hagi posat a la comanda setmanal”.

Si alguna cosa té La Victoria és que tot el que fa té un sentit i una evolució, perquè de seguida es va adonar que l’alimentació no fixa població. És obligatòria per viure però no és suficient”. Així que després d’un segon estudi de camp, la Exclusiva també presta a les famílies serveis jurídics per les herències, els hi canvia la banyera per un plat de dutxa o els hi compra loteria de Nadal.

La Exclusiva hauria arribat al seu topall després d’abastir tota la província si no fos perquè l’any 2017 va decidir replicar el projecte a Burgos. Però el model d’expansió inicial que van utilitzar no va funcionar, ja que un dels problemes per la rèplica d’aquestes empreses que pensen amb el cor és el personal. “Calia buscar un Hugo i una Vicky a Burgos a través d’un model de franquícia social. Traslladar la pròpia experiència a emprenedors d’allí perquè poguessin atendre les necessitats i peculiaritats del seu territori amb la mateixa passió que nosaltres ho fem al nostre”.

Un altre dels inconvenients d’aquesta i totes les empreses socials és el retorn econòmic, que és d’entre un 2% i un 5% en comptes d’un 20%. Si externalitzés el repartiment guanyaria més, però seria Amazon rural i no ho vull ser. Les meves clientes van venir a l’enterrament de la meva sogra. Tu aniries al del teu repartidor d’Amazon? Som una família i això és molt més que una feina”.

Si els clients d’aquesta parella d’emprenedors són principalment gent gran, què farà La Exclusiva quan els avis ja no hi siguin? La Victòria riu quan diu que espera que no se’n vagin tots de cop, però que el projecte ha contribuït a que gent jove es plantegi viure als pobles i a que La Exclusiva hagi hagut d’afegir nous serveis al catàleg, com els regals dels Reis Mags o els llibres d’escola. “La Exclusiva busca un canvi sistèmic, modificar la composició del territori, que vingui gent jove perquè amb nosaltres s’hi pot viure.  Però per altra banda hi ha 450 persones a Castilla i Lleó que no poden accedir a un litre de llet. I jo em pregunto: Si hi ha un model de negoci que funciona a Soria i està arribant a tot el món, perquè no el repliquen? Es tracta d’anar tots junts de la mà, perquè la repoblació no es solucionarà d’avui per demà”.Però sembla que l’administració va en direcció contrària i a ritme caribeny perquè l’estratègia pública aposta per situar els serveis a la capital de comarca. “L’administració ha invertit milions d’euros en aquesta política i La Exclusiva n’ha costat només tres”. Tot i això La victòria també té clar que no és un model reproduïble al 100% en l’àmbit públic perquè és un projecte amb ànima que no es conta per hores ni per instàncies, però sí que aposta per una col·laboració público-privada que els permeti anar més enllà.

La solució no és fàcil, però La Victòria creu que es pot acabar amb la despoblació si repensem i construïm un medi rural innovador. “La gent que vol viure al camp l’ha de començar a mirar d’una altra manera, com una oportunitat. Els mitjans de comunicació estan fent molt mal. Hem de deixar de pensar en pollastres i gallines perquè el medi rural del segle passat desapareixerà. A banda de disposar dels serveis bàsics que fixin població, cal definir una nova ruralitat i explicar que viure a un poble mola”. I això és precisament el que estan fent ella i noranta-nou persones més al projecte Terris: un procés de cocreació que treballa per definir línies estratègiques que ajudin a construir una nova identitat rural pel segle XXI.

Amb qui no es podrà acabar fàcilment és amb La Exclusivaa qui tothom li va dir que duraria 3 mesos i ja porta 5 anys. En algun moment t’has plantejat tancar? “Mil vegades. Però quan necessito que algú em recordi perquè em vaig posar en aquest “fregao” vaig al Hueco. Em dóna estratègia financera, suport i canyes els divendres. Per mi El Hueco és un ecosistema amb ànima, que et fot una pujada d’adrenalina i et recorda que ho estàs fent genial”.

Coronavirus, teletrabajo y coworking rural

La crisis de la COVID-19 ha impulsado esta alternativa laboral que ofrece vivir y trabajar en un entorno más seguro, relajado, sano y respetuoso con el medio ambiente. La tecnología rompe día a día los muros que antes generaban una brecha digital entre mundo urbano y mundo rural. La tecnología, contradictoriamente, nos une y nos acerca. Y los espacios coworking son la respuesta a la necesidad de socialización que todos tenemos. En un mundo digital, los espacios físicos que promueven ecosistemas innovadores y tecnológicos en medio de un territorio tradicional y manual, son, para mi, la respuesta a las demandas de una sociedad que quiere construir una nueva forma de trabajar y de vivir, por voluntad y por necesidad.

A lo mejor el coworking no es una necesidad, pero si una opción que cada vez más muchos profesionales independientes y empresas contemplan. Y hablo en primera persona. Como fundadora de uno de los primeros coworkings ubicados en una zona rural de Cataluña, cómo cofundadora de la consultoría para espacios coworking Leco y como consultora especializada en coworking rural.

La demanda de información ha aumentado en los espacios de coworking ubicados en zonas rurales o ciudades pequeñas y los perfiles que se entrevén (por qué aún es pronto para sacar conclusiones) son empresas que requieren un espacio cercano a sus trabajadores o son freelances que se plantean trasladarse (definitivamente o durante largas temporadas) a segundas residencias ubicadas en zonas rurales. El cambio de tendencia no es solo en la forma de trabajar sino en la forma de vivir.

Esta tendencia creciente e inesperada no solo beneficia a trabajadores y a empresarios. También da respuesta a políticas públicas que buscan el retorno y la atracción de talento a zonas rurales que tendían al envejecimiento o a la despoblación.

El fin de la oficina no ha llegado, se ha reinventado
El teletrabajo ha llegado antes de tiempo y sin preguntar. Las medidas obligatorias y opcionales adoptadas por muchas empresas para contener la transmisión de la Covid-19, han pasado por promover el teletrabajo. Es una cuestión de salud y de responsabilidad, pero también una tendencia positiva para las organizaciones y sus trabajadores, y un salto que la crisis ha acelerado. Todo pasa por algo.

‘El teletrabajo sirve para la física de lo previsto, no para la química de innovar y crear juntos’. Mireia Las Heras, profesora del IESE e investigadora del teletrabajo, así lo transmitió hace unas semanas en la Contra de La Vanguardia.

“Lo ideal sería un 60% de días en la oficina y otro 40% de teletrabajo”, decía. Pero para mí aún hay una combinación mejor que incluye el coworking.

El teletrabajo facilita la conciliación y evita desplazamientos y gastos innecesarios. El trabajo en la oficina promueve la socialización, cataliza la innovación y la creatividad y genera interacciones más humanas. Los espacios coworking ofrecen a las empresas una sede al lado de la casa de sus trabajadores; un ambiente laboral renovado, motivador, multidisciplinar y un ahorro en el coste asociado al trabajador. Son también una apuesta de responsabilidad social corporativa, por un lado, hacia un trabajador que mejora sus condiciones de vida al poder vivir en el pueblo y estar cerca de su familia y entorno. Y por otro lado, hacia un planeta que a mitad de año ya ha consumido todos sus recursos y que agradece que evitamos desplazamientos innecesarios.

La obligación se ha transformado en convicción, y ha hecho que muchos trabajadores y empresarios se planteen la necesidad de celebrar tantas reuniones, tantas horas, tantos desplazamientos, tantas inversiones en oficinas propias. El cara a cara es necesario, pero la pandemia nos ha demostrado que puede reducirse sin que esto genere consecuencias en la productividad de los empleados.

Del workaholic al estresado
Trabajar desde casa puede parecer cómodo. Pero todos los freelances o teletrabajadores, hemos enviado correos desde la cama o atendido una llamada apretando el botón de la lavadora. El teletrabajo está desdibujando las líneas entre la jornada laboral y el tiempo libre causando riesgos para la salud mental: estrés, vulnerabilidad emocional, adicción al trabajo… Trabajar, aunque sea parcialmente en un coworking, ayuda a construir rutina diaria y a poner límites.

Existen espacios coworking que ya han adaptado sus tarifas incluyendo opciones mixtas como contratar días/semana y de esta forma combinar el trabajo en casa con el trabajo en el coworking. Además, los espacios coworking cuentan con las condiciones climáticas, ergonómicas y luminosas ideales para trabajar. Es más, cuentan con espacios de relax y zonas especialmente creadas para la interacción social y la generación de proyectos comunes. No es lo mismo tomarte un café en batín mirando la vecina del frente, que hablando, aunque sea a dos metros de distancia, con un profesional que comparte el mismo mal lunes que tú. Coworking también es terapia.

Un reto COmpartido
El reto, ahora, lo tenemos todos. También los gestores de espacios coworking rurales. Tenemos espacios atractivos y nos hemos convertido en un factor de decisión para muchas personas a la hora de elegir un territorio para vivir. Ahora un pueblo debe tener guardería, biblioteca, piscina y coworking. Y debemos adaptar los espacios coworking a un nuevo perfil de cliente que requiere, a lo mejor, tarifas mixtas, despachos privados, oficinas satélite, alternar su espacio de trabajo con otros compañeros o adquirir bonos de temporada estival o invernal. Y debemos pensar, también, en las empresas que requieren deslocalizar sus oficinas, ofrecer centros de trabajo próximos al lugar de residencia de sus empleados, o reducir costes fijos y apostar por opciones más flex que den respuestas más rápidas y menos agresivas a la incertidumbre y a las crisis.

Las organizaciones deben adaptar sus estructuras y dinámicas, apartando viejas convicciones adquiridas como el trabajo por horas o la planificación excesiva. Recomiendo el libro “reinventing organitzacions” de Frederic Laloux que me regaló mi amiga y coworker Magda Barceló.

El teletrabajo ha venido para quedarse pero aún necesita definirse, regularse y testearse. Como bien dice la ya citada Mireia de las Heras: “En estos días… estamos teletrabajando en condiciones subóptimas… no deberíamos, ni siquiera, llamarlo Teletrabajo… sino más bien: Trabajo en Remoto para sobrevivir a una situación de crisis”

Un reto para los pueblos
En este contexto, en esta nueva realidad, muchas personas se han planteado la necesidad de vivir en una zona rural. A todos nos ha pasado por la cabeza ir a vivir al pueblo. Y este pensamiento individual, ha generado una oportunidad real y global. Si los espacios coworking sabemos aprovechar esta oportunidad surgida de una crisis, si podemos adaptarnos a las necesidades de las empresas y los trabajadores, nos irá bien, porqué tenemos las condiciones favorables para que así sea: espacios más amplios, más económicos, más personales y flexibles. El coworking se posiciona este 2020 como una alternativa al teletrabajo y al trabajo en la oficina. El coworking rural se posiciona como una alternativa laboral y vital.

Laia Benaiges Monné, cofundadora de LECO experta en coworking rural