Entrevista a Victoria Tortosa, cofundadora de La Exclusiva.

La Exclusiva era el nom de la línia d’autobús que unia els pobles de Soria amb la capital, i des de 2013 el de l’empresa de logística social que encapçalen l’Hugo Núñez i la Victoria Tortosa. Cada setmana porten bacallà d’oferta o canvien la pantalla del mòbil a les àvies que encara viuen a un dels 500 nuclis de població de la província. Una petita victòria és el que ha aconseguit aquesta parella amb un projecte que treballa per fixar la població a una de les zones més despoblades d’Espanya i per produir un canvi sistèmic que modifiqui la composició del territori.


M’agrada imaginar-me una persona quan em descriuen un lloc. La visualitzo i em queda més clar amb qui estic, com és de veritat. La Victoria, cofundadora de La Exclusiva, em presenta una província petita, envellida i conservadora. M’explica que Soria té 8 habitants per quilòmetre quadrat, que en perd 4 al dia i que 2 de cada 3 municipis té menys de cent habitants.

És a la capital de província on s’hi ubica El Hueco, l’espai de coworking des d’on la Victoria gestiona La Exclusiva. I és que aquest espai i aquesta província s’han especialitzat en la seva principal mancança per intentar combatre-la.El propi Hueco lidera projectes de repoblació rural, com Laponias Conectadas, el qual ha portat a diversos emprenedors al cercle polar àrtic per conèixer com aquest territori extrem aconsegueix fixar població a través de l’especialització intel·ligent: Si a un poble remot de la Lapònia Finlandesa hi ha una de les principals empreses de software del món, perquè no pot ser-hi aquí?”, comenta la Vicky.

La Exclusiva no és una startup tecnològica, però si un dels projectes d’èxit que neix a El Hueco. És una empresa d’emprenedoria social que busca reduir la despoblació  fent arribar productes i serveis sense despeses de distribució afegides a les més de 15.000 famílies que viuen als poblets aïllats de Soria i, ara també, de Burgos.

El projecte neix l’any 2013 després del tancament de les botigues d’ultramarins que l’Hugo tenia a diverses poblacions de la província des de feia 20 anys.  La crisi econòmica va deixar a les famílies que hi vivien sense serveis públics bàsics per seguir habitant-les en condicions, com línies de busos per anar a Soria o atenció mèdica regular. “Als pobles es paguen els mateixos impostos que a la capital, però no es tenen els mateixos serveis. El metge no els hi surt gratis, els hi costa setanta euros de taxi”. I la pèrdua de població provocada per una davallada de l’estat del benestar, va posar fi a les tendes de queviures. “El model de negoci no era sostenible ni fixava població. Molta gent va començar a marxar a la capital i a convertir-se en persones desplaçades. Algunes famílies que es van quedar ens van demanar si els hi podíem seguir portant la compra. Així que vam convertir un negoci tradicional en un nou concepte que vam anomenar logística social”. La idea era bona, però necessitaven testejar el mercat i assegurar-se que tenien la demanda suficient. Així que van fer un estudi de camp a l’antiga: casa per casa, avi per avi, 518 nuclis de població enquestats a foc lent, sense formularis de Google ni bases de dades: toc-toc a la porta i bolígraf en mà: “Qui us fa la compra? Què compreu? Volíem saber com funcionava la comunitat al medi rural”.

Però quina és la diferència primordial entre La Exclusiva o empreses com Glovo? En que és “el que sigui” però no “com sigui”. El principal valor afegit de La Exclusiva és econòmic i humà. És econòmic, perquè qui assumeix el cost de la distribució és el proveïdor, cosa que fa que al client li costi el mateix la compra que si visqués a la capital. Però sobretot és humà perquè la Vicky no té una tieta, en té centenars. No és portar productes, és cuidar a la gent, com trucar a La Maria per dir-li que aquella setmana el peix que li encanta està d’oferta i si vol que li compri encara que no l’hagi posat a la comanda setmanal”.

Si alguna cosa té La Victoria és que tot el que fa té un sentit i una evolució, perquè de seguida es va adonar que l’alimentació no fixa població. És obligatòria per viure però no és suficient”. Així que després d’un segon estudi de camp, la Exclusiva també presta a les famílies serveis jurídics per les herències, els hi canvia la banyera per un plat de dutxa o els hi compra loteria de Nadal.

La Exclusiva hauria arribat al seu topall després d’abastir tota la província si no fos perquè l’any 2017 va decidir replicar el projecte a Burgos. Però el model d’expansió inicial que van utilitzar no va funcionar, ja que un dels problemes per la rèplica d’aquestes empreses que pensen amb el cor és el personal. “Calia buscar un Hugo i una Vicky a Burgos a través d’un model de franquícia social. Traslladar la pròpia experiència a emprenedors d’allí perquè poguessin atendre les necessitats i peculiaritats del seu territori amb la mateixa passió que nosaltres ho fem al nostre”.

Un altre dels inconvenients d’aquesta i totes les empreses socials és el retorn econòmic, que és d’entre un 2% i un 5% en comptes d’un 20%. Si externalitzés el repartiment guanyaria més, però seria Amazon rural i no ho vull ser. Les meves clientes van venir a l’enterrament de la meva sogra. Tu aniries al del teu repartidor d’Amazon? Som una família i això és molt més que una feina”.

Si els clients d’aquesta parella d’emprenedors són principalment gent gran, què farà La Exclusiva quan els avis ja no hi siguin? La Victòria riu quan diu que espera que no se’n vagin tots de cop, però que el projecte ha contribuït a que gent jove es plantegi viure als pobles i a que La Exclusiva hagi hagut d’afegir nous serveis al catàleg, com els regals dels Reis Mags o els llibres d’escola. “La Exclusiva busca un canvi sistèmic, modificar la composició del territori, que vingui gent jove perquè amb nosaltres s’hi pot viure.  Però per altra banda hi ha 450 persones a Castilla i Lleó que no poden accedir a un litre de llet. I jo em pregunto: Si hi ha un model de negoci que funciona a Soria i està arribant a tot el món, perquè no el repliquen? Es tracta d’anar tots junts de la mà, perquè la repoblació no es solucionarà d’avui per demà”.Però sembla que l’administració va en direcció contrària i a ritme caribeny perquè l’estratègia pública aposta per situar els serveis a la capital de comarca. “L’administració ha invertit milions d’euros en aquesta política i La Exclusiva n’ha costat només tres”. Tot i això La victòria també té clar que no és un model reproduïble al 100% en l’àmbit públic perquè és un projecte amb ànima que no es conta per hores ni per instàncies, però sí que aposta per una col·laboració público-privada que els permeti anar més enllà.

La solució no és fàcil, però La Victòria creu que es pot acabar amb la despoblació si repensem i construïm un medi rural innovador. “La gent que vol viure al camp l’ha de començar a mirar d’una altra manera, com una oportunitat. Els mitjans de comunicació estan fent molt mal. Hem de deixar de pensar en pollastres i gallines perquè el medi rural del segle passat desapareixerà. A banda de disposar dels serveis bàsics que fixin població, cal definir una nova ruralitat i explicar que viure a un poble mola”. I això és precisament el que estan fent ella i noranta-nou persones més al projecte Terris: un procés de cocreació que treballa per definir línies estratègiques que ajudin a construir una nova identitat rural pel segle XXI.

Amb qui no es podrà acabar fàcilment és amb La Exclusivaa qui tothom li va dir que duraria 3 mesos i ja porta 5 anys. En algun moment t’has plantejat tancar? “Mil vegades. Però quan necessito que algú em recordi perquè em vaig posar en aquest “fregao” vaig al Hueco. Em dóna estratègia financera, suport i canyes els divendres. Per mi El Hueco és un ecosistema amb ànima, que et fot una pujada d’adrenalina i et recorda que ho estàs fent genial”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *